Una manera de començar aquest blog és dedicar el primer comentari a explicar-vos de què hi parlarem. Doncs bé, hi parlarem (en plural perquè espero que també hi escriviu) d’economia solidària, o d’economia social i solidària com preferiu. I què vol dir això, concretament? Doncs significa parlar de gestió comunitària dels béns comuns, de treball cooperatiu, de comercialització justa, de consum responsable, de finances ètiques, de distribució solidària, de monedes comunitàries…

M’agrada imaginar l’economia solidària com un arbre amb un tronc que es va fent més gruixut, alhora que es va enfilant i li neixen noves branques i branquillons.

És un arbre que té les arrels enfonsades en les trames comunitàries de les societats. Les organitzacions formals i informals representen l’humus que el nodreix, grups d’iguals que es tenen confiança i que s’ajuden entre ells: monitors d’esplais, colles de la facultat, grups d’activistes, companys de feina… De les seves relacions i de les seves capacitats neixen la majoria de projectes de l’economia solidària.

Aquests valors cooperatius, sovint implícits (suport mutu, igualtat…), propis del fèrtil sòl que forma la societat civil és el que permet al tronc pujar sa i fort. D’aquest, en van naixent les branques. En aquests moments, podem considerar que l’arbre de l’economia solidària ja té set branques amb els seus branquillons respectius.

La branca de l’apropiació i gestió dels recursos, que pren la forma de gestió comunitària dels comuns, amb branquillons que són recursos naturals i d’altres que són recursos culturals.

La branca de la transformació d’aquells recursos, que s’expressa com a treball cooperatiu, que es ramifica en sectors primari, secundari i terciari.

La branca de la comercialització, que es manifesta com a comercialització justa.

La branca del consum responsable amb els seus branquillons del consum cooperatiu, el consum ecològic, el consum solidari, el consum col·laboratiu i la reducció del consum.

La branca de la inversió o crèdit, que es manifesta com a finances ètiques.

La branca de la distribució de l’excedent, que anomenem distribució solidària.

Finalment, la branca de la circulació, representada per les monedes comunitàries, amb les monedes socials i les monedes territorials com a branquillons.

Dic “finalment”, però hauria d’afegir “de moment” perquè encara pot germinar alguna nova branca, fruit, com les anteriors, de la reinterpretació des dels valors contrahegemònics als capitalistes i per part de col·lectius socials autoorganitzats, d’altres factors i àmbits de l’economia, com pot ser la tecnologia.

Abasta l’economia solidària tots els camps d’allò econòmic? En la meva opinió, tan sols el camp que discutiblement s’anomena “producció”. L’altre gran camp, el de la reproducció, correspon a l’anomenada economia domèstica i de les cures. Es tracta de dues formes de fer economia, alternatives i subalternes a la capitalista, que comparteixen valors, però mentre l’economia solidària s’estableix en l’espai públic, l’economia domèstica i de les cures ho fa en l’espai privat.

Probablement, fóra més encertat, al meu entendre, considerar tota l’economia, més que com a producció, com a reproducció de la vida, i desgranar llavors el que és l’economia reproductiva domèstica del que és economia reproductiva solidària o, el seu contrari, l’economia reproductiva capitalista. Aquesta última, ho sabem perquè prou que la patim, és una reproducció cancerígena, que deforma i amenaça la vida mateixa de tot el cos social. Però d’allò i d’això ja tindrem temps per parlar-ne en altres comentaris.