Fer economia solidària és construir però també reivindicar

solidaritat

La gran força de l’economia social i solidària prové d’estar basada en experiències tangibles d’autoorganització popular que resolen eficaçment necessitats d’una manera autogestionada. Però això no significa pas que l’economia social i solidària renunciï a pressionar les administracions perquè facilitin aquestes pràctiques d’autoorganització col·lectiva, utilitzant els recursos de la ciutadania que administren i aprovant i fent aplicar lleis que afavoreixin el desenvolupament d’aquesta manera alternativa d’entendre l’economia.

 

El dissabte, 18 de gener, en la trobada de reflexió organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària a Can Fulló, aquesta masia esplèndida que el Col·lectiu Ronda té al cor dels boscos de l’alt Maresme, ja apuntava la necessitat d’elaborar una mena de taula reivindicativa de l’economia social i solidària catalana i de mobilitzar-nos, com a moviment social que comencem a ser, per aconseguir-la. Es tractaria, primer, d’iniciar un procés col·lectiu per triar uns quants objectius que fossin compartits pel sector i ben vistos per una part significativa de la societat, que fossin factibles d’aconseguir en els propers, posem cinc anys, i que la seva obtenció pogués representar un avenç en la democratització de l’economia i en el desenvolupament de l’economia social i solidària a casa nostra.

Només per intentar obrir el debat, escric gairebé a raig deu objectius que, al meu entendre, potser complirien totes aquelles condicions:

1. Llei per incorporar representants dels treballadors en els òrgans de govern de les mitjanes i grans empreses mercantils i que faciliti la transmissió de les empreses mercantils en procés de tancament (per fallida, jubilació del propietari…) als seus treballadors perquè les transformin en cooperativa, ajudant-los financerament i tècnicament i atorgant-los la preferència respecte d’altres compradors.

2. Compra pública responsable obligatòria. Tots els proveïdors de les administracions han de demostrar que apliquen a les seves empreses uns estàndards de democràcia, igualtat, sostenibilitat i compromís social per poder presentar-se a concursos i subvencions públiques.

3. Banca pública catalana sota control social, formada a partir de les entitats financeres nacionalitzades com Catalunya Caixa, que s’especialitzi a invertir amb criteris ètics en projectes productius de la petita i mitjana empresa mercantil, així com en cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària, de vegades en forma d’inversió directa, d’altres en col·laboració amb les cooperatives de finances ètiques.

4. Cooperació publicoassociativa, és a dir, entre administracions públiques i cooperatives, associacions i altres entitats de l’economia social i solidària, amb l’objectiu de desenvolupar projectes de titularitat pública i gestió de l’economia social i solidària en sectors com l’ambiental, el cultural i de mitjans de comunicació, els serveis socials, i en iniciatives de desenvolupament local.

5. Impuls des dels ajuntaments de monedes locals d’àmbit municipal o comarcal, en col·laboració amb les xarxes d’economia solidària del territori, que estiguin dissenyades per ajudar a redistribuir la renda cap als sectors més desfavorits i a potenciar el consum solidari i de proximitat.

6. Llei de pressupostos municipals participatius i pla de suport a la seva implantació per tal que tots els ajuntaments catalans obrin processos democràtics entre la ciutadania a fi que aquesta acabi decidint les prioritats de les inversions municipals.

7. Promoció des de la Conselleria, o futur Ministeri, d’Ensenyament a la creació de cooperatives escolars i inclusió en els currículums de les diverses etapes educatives, incloent-hi la universitat, de matèries relacionades amb el cooperativisme i l’economia social i solidària.

8. Ingrés bàsic garantit per a tota persona, per tal que tothom tingui cobertes les necessitats bàsiques.

9. Adopció d’un nou indicador de la riquesa del país diferent del PIB mitjançant un procés de deliberació social que desemboqui en un referèndum.

10. Constitucionalització de l’economia social i solidària. El text constitucional de la futura República catalana ha de consagrar un sistema econòmic plural, que inclogui l’economia reproductiva i l’economia social i solidària, que s’orienti a la satisfacció sostenible de les necessitats humanes i al bé comú, i establir, a més, l’obligació dels poders públics de promoure l’economia social i solidària.

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>