El cap de setmana passat, 26 i 27 d’octubre, vam celebrar la segona edició de la Fira d’Economia Solidària i novament vam viure un èxit esclatant.
Vam duplicar visitants (12.000), vam duplicar empreses i entitats expositores (184) i vam duplicar vendes (37.000 ecosols en circulació). No disposem de xifres d’assistència a les xerrades i els tallers (el doble també del 2012), però la percepció és que estaven molt més plenes que l’any anterior. En algunes no hi cabia ni un ou, com a la taula rodona sobre alternatives a l’economia capitalista, que congregà 180 assistents, i sobretot a la taula sobre moviments socials, on es van concentrar unes 250 persones. De tot plegat, en podeu veure les fotos a Flicker www.flickr.com/photos/xes_cat/ i els vídeos a www.youtube.com/xeconomiasolidaria/.
Però, més que per les xifres, l’èxit s’ha de diagnosticar sobretot per les bones vibracions que es podien sentir a la Fabra i Coats només que t’hi passegessis una estona: cares d’alegria dels uns i de sorpresa agradable per part d’altres, l’entusiasme que transmetien desenes de voluntàries, les salutacions i abraçades que suggerien retrobaments…; en resum, la sensació general que l’economia solidària està plena de vida i que la ciutadania cada vegada hi té més interès.
En aquests dos anys de Fira, podem considerar que hem aconseguit dos objectius importants: visibilitzar socialment l’economia solidària i conformar una consciència col·lectiva entre iniciatives econòmiques diverses (unes de treball, altres de consum, encara altres de moneda o de crèdit…) que fins avui es reconeixien poc com a pertanyents a un mateix sector. També, i sense pretendre-ho, la Fira ha esdevingut una de les principals trobades dels moviments socials alternatius de Catalunya.
Ara, passada la ressaca postfira, que ha provocat, entre altres coses, que m’hagi endarrerit a escriure aquest comentari al blog, a la XES ens toca valorar com ha funcionat cada aspecte del cap de setmana i marcar-nos objectius de millora per a la propera edició. Pels passadissos dels estands va aflorar ja la necessitat d’afegir una altra dimensió a la trobada, la d’habilitar moments i dinàmiques perquè les empreses i entitats expositores es coneguin i tinguin tractes entre elles. Dit d’una altra manera: convertir la Fira també en un espai d’intercooperació.
Sigui com vulgui, la Fira mostra per segon any consecutiu la vitalitat de l’economia solidària, una vitalitat que es va expressar simbòlicament quan una companya prenyada que estava participant en la taula rodona sobre cures i economia solidària va haver de sortir corrents, perquè va trencar aigües. Economia solidària, economia de la vida.
PD: El pròxim comentari, de dimarts, 5 de novembre, ja no podrà ser tan optimista; parlaré de Mondragon Electrodomésticos.