Promoure el cooperativisme escolar també és política pública d’ESS. A la imatge, representants de la cooperativa d’alumnes Els Pinetons de l’Escola Sant Gervasi, recollint un premi.

En aquesta segona part del post anterior, intentaré esbossar una classificació de les polítiques públiques d’economia social i solidària (ESS), integrant les tres generacions de polítiques però afegint-ne algunes altres, al meu parer també necessàries, que encara no s’han desplegat a casa nostra.

1. Polítiques normatives

1a. Marc legal

Les lleis i normatives que promulga l’Estat condicionen, per bé o per mal, l’evolució de l’ESS. L’existència, o no, d’una llei general del sector i de lleis per cada subsector; el perímetre que es traci del que és i no és ESS, els camps d’acció i les formes de funcionament que es permetin, les mesures de suport a què les administracions es comprometin…, totes aquestes coses modelen l’ESS. Les instruccions de contractació pública també les podríem considerar com a normatives afavoridores o penalitzadores de l’ESS, segons si són responsables o no.

1b. Marc fiscal

El tracte fiscal dispensat a les entitats d’ESS també les afavoreix o perjudica, a elles i a tot el sector. En la mesura que les diferents administracions de l’Estat tenen capacitat per crear i/o modular impostos, totes poden aplicar política fiscal favorable o desfavorable a l’ESS. Per exemple, els ens locals poden atorgar exempcions o bonificacions a l’IAE o l’IBI per a les iniciatives d’ESS.

2. Polítiques de fertilització

Es tracta de polítiques de futur, que adoben el terreny perquè neixin noves iniciatives d’ESS a llarg termini.

2a. Localització econòmica

L’ESS ajuda a localitzar l’economia i, alhora, la localització econòmica ajuda que sorgeixi més ESS. Tota política pública que promogui la relocalització d’activitat econòmica generarà oportunitats per a l’ESS, bé sigui perquè se’n podrà fer càrrec directament, bé perquè operarà com a activitat auxiliar.

2b. Empoderament personal

Una política que doni poder de decisió i d’acció a la ciutadania en els afers públics (pressupostos participatius, gestió comunitària d’equipaments…) ajudarà a crear el tipus humà necessari per emprendre projectes d’ESS: persones proactives, de mentalitat cooperadora i amb capacitats organitzatives i de treballar en equip.

2c. Associacionisme

El mateix farà una política que fomenti l’associacionisme de la ciutadania, del tipus que sigui (esportiu, cultural, veïnal, reivindicatiu…) i, a més, generarà vincles entre les persones, un dels requisits per emprendre col·lectivament.

2d. Educació cooperativa

L’aprenentatge cooperatiu i del cooperativisme en tots els graons del sistema educatiu ajudarà a crear també el tipus humà propi de les iniciatives d’ESS.

3. Polítiques d’impuls

Aquestes són les polítiques més practicades fins ara.

3a. Polítiques de sensibilització

Difonen l’existència de l’ESS i els seus avantatges entre la població en general o en grups específics com persones aturades, joves i prescriptors.

3b. Polítiques de suport a la creació

Ajuden a la constitució de noves iniciatives d’ESS amb eines diverses: facilitació de tràmits,  assessorament  i acompanyament, formació, cessió d’espais, identificació d’oportunitats, suport a la transmissió i transformació cooperativa, etc.

3c. Polítiques de suport a la consolidació

Ajuden a la consolidació d’iniciatives d’ESS ja creades i ho fan de formes també diverses: assessorament  i acompanyament, formació, cessió d’espais, identificació d’oportunitats, accés a la innovació, etc.

3d. Projectes emblemàtics

Es tracta d’actuacions que funcionen com a referents i com a projectes tractors d’altres: l’emissió d’una moneda social (el Sol-violette per a Tolossa de Llenguadoc), un espai de referència per a l’ESS (el Coboi per a Sant Boi de Llobregat, el Cafè de Mar per a Mataró…), un àmbit de treball (el hub de la bicicleta de Can Picó per a Barcelona, la sobirania alimentària per a Navàs…), una fira de referència (la fira d’intercanvi per a Mieres), etc.

4. Polítiques d’ús

Sorgeixen d’invertir la pregunta pròpia de les polítiques d’impuls (“Què podem fer per l’ESS?”) i preguntar-se: “Què pot fer l’ESS per a la ciutat?”. N’hi pot haver tantes com àmbits o problemes socials. Per exemple:

4a. Polítiques d’ocupació mitjançant l’ESS: promoció de cooperatives de treball, de cooperatives de serveis de persones autònomes, de cooperatives d’activitat i emprenedoria, de centres especials de treball, etc.

4b. Polítiques d’habitatge mitjançant l’ESS: promoció de cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús, de masoveria urbana, de cohabitatge sènior, etc.

4c. Polítiques alimentàries mitjançant l’ESS: promoció d’horts comunitaris, de grups de consum agroecològic, de botigues de queviures ecològics, bancs de llavors, bancs de terres, etc.

4d. Polítiques de finançament: promoció de comunitats autofinançades, fons d’inversió compartits amb Coop57 o Fiare, etc.

4e. Polítiques d’energia: compra d’energia verda a SOM Energia per a habitatges públics, bancs d’energia contra la pobresa energètica, instal·lació de plaques fotovoltaiques per SOM Energia a les teulades d’equipaments, suport a projectes eòlics comunitaris, etc.

…

5. Polítiques de coneixement

Per últim, cal engegar actuacions per conèixer, millorar i avaluar l’ESS i les polítiques públiques que hi donen suport. Genèricament, les podem anomenar polítiques de coneixement.

5a. Polítiques de detecció i coneixement de l’impacte

Són actuacions adreçades a mapar, conèixer i mesurar l’impacte social de l’ESS. Per exemple: finançar la realització del PamaPam en un territori, dur a terme una enquesta com les proposades a la “Guia per mesurar l’economia social i solidària des dels ens locals”, de la Diputació de Barcelona.

5b. Polítiques de recerca

Són actuacions de recerca aplicada que ajuden a la millora, la innovació i el desenvolupament de les iniciatives d’ESS i de les polítiques públiques que hi donen suport.

5c. Polítiques d’avaluació de la mateixa política pública d’ESS

Són actuacions per avaluar l’eficiència, la implementació i l’impacte de les polítiques d’ESS; per exemple, fer avaluacions d’impacte utilitzant la metodologia SROI (Social Return on Investment).

Sembla lògic imaginar-se que un pla estratègic local d’ESS ha de contenir actuacions de la majoria d’aquestes polítiques. Totes aquestes actuacions són necessàries, però no suficients. En la tercera i darrera part d’aquest comentari sobre les polítiques públiques d’ESS parlarem de com l’economia ha de ser un joc de suma zero i que, per tant, si volem fer créixer l’ESS, alhora, haurem de fer decréixer el que progressivament hauríem de poder considerar l’altra economia, l’economia capitalista.