Una de les grans assignatures pendents que tenim les persones que treballem o participem en empreses i entitats de l’economia social i solidària (ESS) consisteix a crear eines per gestionar les nostres organitzacions que operativitzin les finalitats, els valors i els principis que ens mouen.
Massa vegades les nostres empreses i entitats s’apliquen a elles mateixes formes de gestió pròpies de l’empresa mercantil, com si aquestes formes fossin neutres i universals. Aquest calc provoca els efectes que ja ens podem imaginar: no s’activen els avantatges potencials propis de les organitzacions de l’ESS, com ara la implicació de les persones i la força de la cooperació, alhora que se les inocula els virus de la jerarquia, la competitivitat i l’economicisme, que acabaran diluint el caràcter transformador que tenien inicialment fins a quedar homologades a les empreses convencionals.
Afortunadament, ja disposem d’alguna eina de gestió pensada expressament per a l’ESS, com el balanç social. El balanç social és un document, complementari al balanç comptable, que mesura el grau de compliment dels valors propis de l’ESS (democràcia, igualtat, compromís social, sostenibilitat, qualitat professional, qualitat laboral…) en les actuacions que realitza una organització durant un exercici determinat.
Però de la mateixa manera com ja tenim un instrument per mesurar la plasmació d’aquests valors un cop l’empresa o l’entitat ja està constituïda, necessitem una altra eina o eines per aplicar els valors de l’ESS abans que es creïn, és a dir, perquè els emprenedors socials i cooperatius, quan estan construint el seu projecte d’empresa, pensin a avaluar-lo no sols en termes de viabilitat econòmica i de generació de valor per als clients, sinó també de responsabilitat social i de generació de valor per als altres grups d’interès, especialment per als treballadors, la comunitat local i la societat en general.
Aquesta avaluació més global d’un projecte que, per tant, ja no pretén ser tan sols empresarial, sinó socioempresarial, la fem sovint valent-nos de dos documents: el pla d’empresa i, abans que aquest, el “canvas” del model de negoci. Doncs bé, necessitem adaptar aquests dos documents a les empreses de l’ESS. En aquest comentari, proposaré una senzilla adaptació d’aquest segon.
Alguns consideren l’anomenat “canvas”, o el mapa del model de negoci dissenyat per Alex Osterwalder i Yves Pigneur, com l’eina estrella de la innovació estratègica en l’àmbit empresarial. I certament la reflexió que ens força a fer el “canvas”, per poder-lo omplir, a l’entorn de quins són els fonaments del nostre projecte d’empresa és molt profitosa. Per això recomano llegir el llibre (Generación de Modelos de Negocio, Deusto, 2011), que és una font de bones idees que ens ajudaran a pensar o repensar la nostra activitat empresarial.
Ara bé, almenys quan aquesta activitat empresarial es fa des de l’economia social i solidària no n’hi ha prou a parlar de propostes de valor adreçades al client ni a respondre a preguntes, d’altra banda imprescindibles, com “quin problema o necessitat ajudem a resoldre?” o “quin valor proporcionem als nostres clients?”. També hem de reflexionar sobre quin valor proporcionarem a les persones que faran possible aquesta nova activitat socioempresarial que projectem, tant directament (les treballadores) com indirectament (la comunitat local i la societat en conjunt). I, a més, hem d’interrogar-nos sobre les possibles externalitats ambientals negatives que l’activitat en qüestió pugui comportar, i si descobrim que efectivament en comporta, estudiar com les neutralitzarem.
Una cosa més: abandonem d’una vegada el miop paradigma econòmic convencional que en tota activitat empresarial hi veu un negoci. Les motivacions per emprendre empresarialment són, per sort, molt més àmplies que l’estreta idea de fer negoci en el sentit d’enriquir-se (per cert, neg-oci, negació de l’oci). Som molts els empresaris, individuals o col·lectius, que tirem endavant una empresa per obtenir un ingrés que ens permeti viure dignament (no enriquir-nos) i fer una activitat que ens ompli com a persones i sigui útil a la societat. Per tant, per què no canviem el nom d’aquest “canvas” i, en comptes d’anomenar-lo “mapa del model de negoci”, l’anomenem “mapa del model de generació de valor”, per exemple? El nom no fa la cosa, és veritat, però hi ajuda.
Més amunt he reproduït el “canvas” que proposo per als projectes d’emprenedoria social cooperativa: el mapa del model de generació de valor. Veureu que en he ressaltat en vermell els dos apartats que, al meu, entendre, hem d’afegir al mapa convencional utilitzat fins ara.