La setmana passada vaig viatjar a Gijón per participar en unes jornades sobre cooperativisme organitzades per La Cooperativa de Agricultores, Consumidores y Usuarios del Concejo de Gijón. Aquesta cooperativa s’ha guanyat el sobrenom de La Cooperativa, pels seus més de cent anys d’història (va néixer el 1906) i perquè, a més de donar servei als seus socis agricultors i ramaders, venent-los pinsos, recollint-los la llet i prestant-los serveis veterinaris, s’ha obert també als consumidors en general, els quals disposen des de serveis de jardineria fins a un supermercat.
Les jornades es titulaven “El cooperativismo en el siglo XXI: retos y oportunidades” i em demanaven precisament que els parlés dels reptes del cooperativisme, que de mutu acord jo vaig ampliar als de l’economia social i solidària. No era pas un tema fàcil i, en tot cas, calia que ens féssim una pregunta prèvia: com volem que sigui el cooperativisme i l’economia social i solidària (en endavant ESS) d’aquí a unes dècades? Perquè, segons com la vulguem, identificarem uns reptes o altres, els quals, en consonància, ens exigiran uns objectius adaptats a mida.
És com si algú ens demana que l’aconsellem sobre què s’ha d’endur perquè marxa de viatge. Aquesta persona haurà de detallar-nos primer on vol anar i per quant de temps; només llavors podrem aconsellar-li que agafi anorac o pantalons curts, paraigua o crema protectora, poques provisions o moltes. És lògic, oi? Doncs igual passa amb el cooperativisme i l’ESS, o amb qualsevol altra fenomen social. Segons com estimem possible i desitjable que sigui aquest fenomen en el futur, detectarem uns reptes o uns altres i, per afrontar-los amb èxit, formularem uns objectius que seran específics a aquell futur volgut i als reptes que presenta.
Per això mateix, abans de parlar de reptes del cooperativisme i l’ESS, necessitem definir com volem el sector. Malauradament, aquest exercici previ s’acostuma a ometre, i aleshores s’elaboren plans d’acció aparentment neutres, però que, en el fons, parteixen de la visió particular sobre el sector de qui els formula. Per a mi, hi ha grosso modo tres visions de futur sobre el cooperativisme i l’ESS: la neoliberal, la socialdemòcrata o keynessiana i la postcapitalista, i així els ho vaig explicar a Gijon.
Per a un neoliberal, el cooperativisme i l’ESS tenen poc recorregut, a tot estirar volen que segueixi sent un sector minoritari i marginal de l’economia capitalista, útil sobretot en períodes d’atur elevat per poder generar autoocupació, i que necessita homologar-se en estructura i funcionament a l’empresa mercantil fins a esdevenir una mena de societat limitada amb l’especificitat que hi hagi uns socis que hi aportin treball i d’altres capital, i que tots dos grups governin la societat i es reparteixin els beneficis, una societat que, a part d’això, és com qualsevol altra empresa. Cap aquesta forma empresarial caminen les successives modificacions de les lleis de cooperatives a l’Estat espanyol des dels anys noranta, incloent-hi la llei catalana, que ara promou el govern de CiU.
En canvi, un socialdemòcrata o keynessià valorarà, del cooperativisme i l’ESS, no sols la seva capacitat de crear ocupació estable, sinó també de gestionar serveis públics, de contribuir a la cohesió social i de promoure la participació ciutadana. Desitjarà fer del cooperativisme i de l’ESS un sector fort que complementi el sector privat mercantil i el públic estatal, i si per enfortir-se convé que rebaixi qualitat democràtica i responsabilitat social sense anul·lar-les, doncs benvingut sia. Voldrà que el cooperativisme i l’ESS s’aliïn amb l’estat per ajudar-lo a preservar l’estat del benestar, gestionant els serveis socials, i per embridar de nou un capitalisme que tenim desbocat de fa anys.
Per últim, l’enfocament postcapitalista somia en un cooperativisme i una ESS que siguin l’embrió d’una nova economia i, alhora, del subjecte social interessat i capacitat per transformar-la. Per tant, l’aplicació dels valors democràtics, equitatius i solidaris en la gestió empresarial, així com el seu compromís social, són innegociables. No s’accepta que, per créixer, se’ls vulgui rebaixar (no parlem ja d’eliminar!), i per tant es busquen formes de desenvolupament que facilitin preservar-los: el treball en xarxa, els grups cooperatius de gestió participativa, la constitució de cadenes productives pròpies, en definitiva, la construcció del que aquest enfocament anomena mercat social.
Recapitulant: els reptes i els objectius als quals s’enfronta el cooperativisme i l’ESS seran en bona mesura diferents, segons siguin les esperances sobre el futur que hi dipositem. Aquestes divergències es fan especialment agudes entre la mirada neoliberal i les dues restants. Al meu entendre, en canvi, els enfocaments socialdemòcrata i postcapitalista comparteixen part de la visió i, en conseqüència, dels reptes, de manera que poden recórrer en moltes coses junts el tram actual del camí.
I acabo aquest comentari que ja s’està fent massa llarg, escrivint a raig els deu objectius que vaig proposar a les companyes i els companys de La Cooperativa per superar els principals reptes que, a parer meu, té plantejats el cooperativisme i l’ESS. Com veureu, parteixen d’una mirada postcapitalista, la meva, però contenen objectius que pot compartir qui mira el sector des d’un enfocament keynesià o socialdemòcrata:
- Adquirir consciència de pertànyer a un mateix sector-moviment i de ser part d’una alternativa al sistema econòmic dominant.
- Prioritzar el desenvolupament endogen: articulant cadenes productives, entrant en sectors econòmics estratègics i creant mercats socials.
- Exercir (les persones, entitats i empreses de l’ESS) el triple rol de treballadores cooperatives, consumidores responsables i estalviadores i inversores ètiques.
- Educar en cooperativisme per crear cooperativistes.
- Compartir, tot el cooperativisme i l’ESS, una estratègia que tingui com a objectiu cooperativitzar la major part d’activitats econòmiques.
- Generalitzar pràctiques de gestió que siguin eficaces i estiguin alineades, alhora, amb els valors de l’ESS.
- Intercooperar associant-se en grups cooperatius de gestió participativa i dotats de sistemes de suport mutu i de fons col·lectius d’inversió.
- Territorialitzar el moviment d’ESS a escala local o comarcal.
- Aprofundir en l’arrelament a la comunitat i l’aliança amb altres sectors socials transformadors a fi de millorar les condicions generals de vida, recuperar drets socials i forçar una nova política econòmica de caràcter no neoliberal.
- Aconseguir polítiques públiques de caràcter socialdemòcrata o postcapitalista que afavoreixin el desenvolupament de l’ESS.