Aquestes setmanes, diverses organitzacions representatives del cooperativisme de treball o de l‘economia social i solidària han esbombat la seva especial carta als reis mags, que en aquest cas arriben el 24 de maig, amb les eleccions municipals i, fora de casa nostra, amb eleccions també autonòmiques o forals. Què demanen el cooperativisme i l’economia solidària als ajuntaments?

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) ha fet públic un document de propostes titulat Cap a la democràcia econòmica municipal. 14 mesures per impulsar l’economia social i solidària a nivell local. El de la Red de Economía Alternativa y Solidaria de Euskadi (REAS Euskadi) rep el nom de Transformar los territorios desde la economía solidaria. 30 propuestas para las elecciones locales y forales. La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), per la seva banda, ha presentat als partits un paquet de propostes recollides a Mesures de foment del cooperativisme. Per part de la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado (COCETA), el document s’anomena ¡Es el momento! Cooperativismo y economía social i, finalment, la Federación Andaluza de Empresas Cooperativas de Trabajo (FAECTA) l’ha batejat com a Desarrollo local y cooperativismo.
Són les iniciatives de les quals tinc constància, segur que n’hi ha altres de similars que se m’han passat per alt. En qualsevol cas, aquestes cinc són prou representatives del que es demana des del cooperativisme de treball i l’economia social i solidària a les formacions polítiques que concorreran a les eleccions del 24 de maig.
Els documents de la FCTC i de COCETA proposen 10 mesures cada una. La XES en proposa 14. El document de la FAECTA les eleva a 23. Finalment, REAS Euskadi és l’organització més “propositiva” de totes perquè en planteja 30.
Els documents de la XES, la FCTC i la FAECTA se centren en l’àmbit exclusivament municipal, REAS Euskadi hi afegeix l’àmbit foral i COCETA combina els àmbits municipal i autonòmic.
Els subjectes en nom dels quals cada organització fa propostes també són parcialment diferents. Per a la XES i REAS, el subjecte és l’economia social i solidària en general, si bé les cooperatives apareixen esmentades sovint de manera explícita, sobretot en el document de la XES. Per a COCETA, el subjecte és el cooperativisme i l’economia social en general, amb una presència destacada en el cos del document del cooperativisme de treball. Per a la FAECTA, és el cooperativisme, i per a la FCTC, el cooperativisme de treball estrictament.

PROPOSTES PER UNANIMITAT
Comparant les cinc llistes de propostes, ens adonem que hi ha determinades mesures que gaudeixen d’un consens unànime o amplíssim. N’hi ha quatre que són reclamades per totes les organitzacions, encara que cada una en un grau i amb uns accents particulars.
Una d’elles és la necessitat que el cooperativisme de treball, el cooperativisme, l’economia social o l’economia social i solidària ―anomenem-lo a partir d’ara, el sector― participi en l’elaboració de les polítiques públiques. La XES proposa concretament “la creació a cada municipi del Consell Local de l’Economia Social i Solidària, integrat pels diferents departaments de l’administració local, el conjunt de les iniciatives de l‘ESS locals o sectorials, així com les entitats veïnals, culturals o educatives”. La FCTC i COCETA reclamen que es reconegui el cooperativisme en els espais de decisió, en concret en aquells relacionats amb la formació, el treball, el desenvolupament social i local i el foment de les pimes.
Una segona proposta en què convergeixen totes cinc organitzacions és exigir la compra i la contractació pública socialment responsables. La federació andalusa de cooperatives de treball planteja detalladament la demanda: “Exercici d’una contractació pública responsable: inclusió de clàusules socials, divisió per lots reduïts de les licitacions i contractacions públiques, evitar les baixades temeràries (regulació més exigent), més simplificació dels procediments, superiors reserves de contractes, compliment de les normes en matèria social, laboral i mediambiental, reducció dels requisits financers exigits per licitar.”
La tercera proposta compartida és dotar de més recursos la promoció de les empreses del sector. La FCTC ho expressa així: “Augmentar i/o dotar de pressupost els programes municipals destinats a la creació d’empreses cooperatives i afavorir la sensibilització de persones prescriptores com ara gestories i assessories, col•legis professionals o personal tècnic en creació d’empresa a partir del programa Municipi Cooperatiu o Barri Cooperatiu de la FCTC.”
Per últim, les cinc organitzacions reclamen el suport de l’administració a la transformació en cooperatives d’empreses (i associacions, afegeix la FCTC) en crisi o en procés de relleu generacional. La FCTC, a més d’incentius econòmics, demana que es creï un fons de garantia per donar suport a les empreses en concurs de creditors que vulguin continuar fent-se cooperatives.
La necessitat de millorar els instruments de finançament del sector també apareix en tots els documents menys en el de COCETA. La XES proposa crear fons col•lectius de crèdit coordinats amb les entitats del sistema de finances ètiques; REAS Euskadi demana, a més d’ajuts financers, que es creïn fons d’avals per a nous projectes de l’economia social i solidària.
Tant la FCTC i COCETA, com la XES, insisteixen en la promoció del sector entre la gent jove. La XES i la FCTC coincideixen a demanar que es fomentin les cooperatives escolars, com també que s’ensenyi el cooperativisme a les aules. La XES remarca que aquest ensenyament ha de tenir una vessant de capacitació tècnica i de gestió i una altra d’educació en valors i pràctiques cooperatives La FCTC reclama “suport específic per a la incorporació [a les cooperatives] de persones joves, menors de 25 anys”.
Així mateix, REAS Euskadi, la XES i la FCTC demanen als ajuntaments més recursos per a l’assessorament, la formació i l’acompanyament de noves iniciatives del sector, i afegeix la XES: “especialment d’aquelles que generin ocupació i preservin els béns comuns”. La xarxa catalana, la basca i, en aquest cas, FAECTA, coincideixen a demanar més activitats de sensibilització i formació a la ciutadania en general i al personal dels Ajuntaments en concret. REAS Euskadi concreta les temàtiques que haurien de ser objecte de campanyes de difusió: “mercat social i consum responsable, finances ètiques, cooperatives de consum (energia, alimentació, agricultura ecològica…), així com de sensibilització ciutadana sobre la necessitat d’un canvi de paradigma econòmic.”
La cessió d’infraestructures públiques per a l’ús de les entitats i empreses locals del sector és demanada per FAECTA, Reas Euskadi i la XES. La federació andalusa de cooperatives desenvolupa molt bé el punt: cessions d’instal•lacions o sòls durant un temps determinat, reserva d’un percentatge de sòl ofert a preus assequible i incubadores locals d’empreses. Per la seva banda, REAS Euskadi parla d’“afavorir l’aprofitament social davant l’especulació del sòl rústic i d’espais urbans infrautilitzats” i “crear o transformar espais per a les empreses d’economia social i solidària: espais de coworking, polígons empresarials de caràcter social…, així com la cessió d’ús d’espais públics per a la celebració de fires de mercat social i altres esdeveniments de l’economia solidària”.

PROPOSTES PRÒPIES
D’altra banda, cada organització té propostes pròpies. De la XES destaquem crear a cada municipi una agència de desenvolupament per a l’economia social i solidària, encarregada d’executar el Pla Director del sector; disposar d’un equipament públic de promoció socioeconòmica que serveixi, alhora, de viver d’empreses, de centre de formació, de lloc d’atenció al públic i de facilitador de la gestió col•lectiva de les cures de les persones dependents. A més, la xarxa catalana demana als ajuntaments que promoguin la cooperativització de béns i serveis, allà on no es municipalitzin, així com la gestió comunitària de l’espai públic digital: foment d’usos socials, cooperatius i col•laboratius de les TIC, ús exclusiu i didàctic de programari i maquinari obert/lliure, etc.
De REAS Euskadi ressaltem la seva demanda als ens locals d’impulsar empreses d’economia social i solidària en sectors altament precaritzats (cures, gestió de residus, etc.), la necessitat que els municipis facin pressupostos participatius, estableixin xarxes de col•laboració en mancomunitats i entre municipis en aquells sectors i en temes de sobirania alimentària i consum responsable, i que s’associïn a FIARE i a cooperatives d’energies renovables. Així mateix, els demanen que afavoreixin l’accés de la dona a llocs de treball de qualitat i incentivin l’equitat en el repartiment del treball, tant productiu com reproductiu. Per últim, introdueixen vuit propostes per situar la sostenibilitat ambiental en el centre de l’activitat econòmica local.
De la FCTC remarquem tres propostes a l’administració municipal: afavorir la relació entre universitat i cooperatives per transferir coneixement a partir de programes de pràctiques, borses de treball, etc.; impulsar mesures que promoguin la innovació a les cooperatives mitjançant jornades i cursos, com també la seva internacionalització (coincidint amb COCETA), i facilitar que es presentin a processos de contractació pública internacional i rebin finançament a la Unió Europea.
De COCETA ressaltem tres mesures: “afavorir el canvi en el model productiu […], basant-se en els valors que tenen les empreses d’economia social/cooperatives de treball”, “potenciar la qualitat a l’ensenyament a través de cooperatives de treball d’ensenyament, educant i fomentant una ciutadania amb valors” i “prioritzar els pagaments des de les administracions municipals i autonòmiques” al sector.
Finalment, de FAECTA ens quedem amb la promoció del consum cooperatiu, la concessió d’avantatges fiscals en l’àmbit local, la creació de meses locals per l’ocupació i l’emprenedoria amb la participació de FAECTA i donar “suport a les noves fórmules cooperatives: habitatge en cessió d’ús, cooperativisme mixt, cooperatives d’impuls empresarial i cooperatives de serveis públics”.
Tot plegat una cinquantena de demandes que els nous consistoris faran bé d’assumir si volen que, en definitiva, els seus veïns i veïnes visquin millor. De fet, moltes candidatures, en especial les més rupturistes i alternatives, ja incorporen en els seus programes una bona part d’aquestes mesures. A partir del 25 de maig haurem d’insistir perquè les compleixin.