La setmana passada vaig participar en un seminari sobre economia solidària i polítiques públiques a Bilbao, que organitzaven Alboan ─una ONG promoguda pels jesuÏtes─, el Centre d’Ètica Aplicada de Deusto i la Red de Economía Alternativa y Solidaria de Euskadi ─REAS Euskadi.
La meva intervenció se centrava a parlar sobre la prometedora contribució de l’economia solidària en el desenvolupament local si els ajuntaments impulsen, per fi, polítiques públiques adequades i suficients que afavoreixin aquest sector. Un desenvolupament local que no és de qualsevol tipus, sinó de caràcter integral, endogen i al màxim d’autocentrat possible.
Integral perquè desenvolupa no solament l’economia del territori, sinó també la cultura, les capacitats i els vincles entre els seus habitants. L’economia social i solidària genera riquesa en un sentit ampli, riquesa en forma de béns i serveis útils, i riquesa també en forma d’apoderament de la ciutadania i de creació de comunitat. Genera riquesa i la distribueix de manera més equitativa, és clar.
Endogen perquè té la capacitat de posar en valor recursos intangibles del territori que acostumen a passar desapercebuts a l’inversor capitalista: algun aspecte del patrimoni natural i cultural de la localitat fins aleshores inadvertit, les habilitats de persones excloses socialment, la cooperació entre veïnes, etc.
I autocentrat en la mesura del possible, perquè els béns i serveis que produeix o presta s’adrecen moltes vegades a resoldre necessitats no cobertes del mateix territori, amb la qual cosa contribueixen de passada a relocalitzar l’economia.
En el transcurs de la meva ponència, vaig exposar les pràctiques d’economia social i solidària que, al meu parer, més poden ajudar al desenvolupament local, classificades segons la funció econòmica principal que tinguin (crear llocs de treball, finançar projectes, millorar l’oferta, estimular la demanda, estalviar recursos, crear béns públics i redistribuir béns públics), així com els estils i rols que hauria d’adoptar una política pública local perquè servís de debò per fer créixer el sector.
En acabar l’exposició, vaig demanar a la cinquantena de persones que m’escoltaven, totes compromeses en iniciatives d’economia solidària i de cooperació nord-sud, moltes del País Basc però també altres d’Amèrica Llatina i d’Àfrica, que escrivissin en post-it propostes que tinguessin i experiències que coneguessin de promoció de l’economia solidària per part dels ens locals i que, una vegada escrits, els enganxessin, per compartir-les, en un dels sis murals de paper d’embalar que havíem situat per la sala, cadascun dels quals anava dedicat a un dels rols que hauria d’adoptar un ajuntament envers l’economia solidària. Aquests sis rols eren crear condicions generals, facilitar recursos, proveir-se, col•laborar en iniciatives d’economia solidària o fer-les pel seu compte, informar i sensibilitza i el sempre útil “Altres” per a propostes i pràctiques que no s’ajustaven a cap de les categories anteriors.
Les aportacions van ser moltes i valuoses. Però ara vull destacar-ne una, aparentment poc rellevant. Una noia proposava que l’edifici de l’ajuntament pogués servir al grup de consum agroecològic de la localitat com a punt de recollida de les comandes. I vaig pensar, i així ho vaig dir, que em semblava una gran proposta. Habilitar una dependència de la casa de la vila per desar-hi les cistelles de fruita i verdura dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament, o dels veïns del poble associats a la cooperativa de consum, simbolitzaria de manera diàfana el compromís del govern municipal amb l’economia solidària. Com ho expressaria també que l’Ajuntament es fes soci de Som Energia per al consum elèctric i de Fiare i Coop57 per tenir-hi dipositades les arques municipals. Seria, a més, una manera més de dessacralitzar la casa gran, de convertir-la més en la casa de tots els veïns i veïnes.
Ara que el moviment d’economia solidària ─la Xarxa d’Economia Solidària a Catalunya o REAS Euskadi─ emplaça les formacions polítiques que es presenten a les municipals del 24 de maig a assumir una bateria de propostes per promoure l’economia social i solidària, un feix d’actuacions molt interessants que comentarem la setmana que ve (vegeu el document de REAS Euskadi, per exemple), trobo que hi hauríem d’incorporar la innocent proposta de fer de cada ajuntament un punt de distribució de productes agroecològics i de comerç just. Perquè el dia que veiem sortir de la casa gran l’alcalde o l’alcaldessa amb el cistell carregat de bledes i enciams voldrà dir que les coses comencen a canviar.