El passat 28 de gener, algunes companyes i companys relacionats, d’una manera o altra, amb el cooperativisme, vam ser cridats per comparèixer al Parlament de Catalunya davant la Comissió del Projecte de Llei de Cooperatives per donar la nostra opinió sobre aquest.

Acompanyat de la Carme Díaz i l’Oriol Amat, vam participar a la sessió de la tarda. Cadascú de nosaltres disposava de deu minuts per donar el seu parer i, tot seguit, els representants dels grups parlamentaris ens van fer preguntes i nosaltres vam disposar d’un nou torn de cinc minuts per contestar. Si no recordo malament, hi havia representants de CiU, Erc, Psc, Icv-Euia i Ciutadans.
Si voleu, podeu veure les nostres exposicions, les preguntes dels grups i les nostres rèpliques a Canal Permanent
Tot seguit us reprodueixo el text de la meva exposició inicial:

Bona tarda,
Al meu entendre, el projecte de llei catalana de cooperatives obeeix a una tendència general a l’Estat espanyol, iniciada als anys 90, de reformes de lleis de cooperatives en la gran majoria de comunitats autònomes, dirigides a assimilar progressivament la cooperativa a l’empresa mercantil capitalista: reducció de les competències de l’assemblea general, foment de la desigualtat de poder entre els socis (vot ponderat, ara socis temporals…), augment dels drets polítics del capital, reducció i repartibilitat dels fons col•lectius, etc.
Tot això es fa disfressant-ho de la necessitat d’augmentar la flexibilitat i l’eficàcia de les cooperatives, un absurd quan resulta que aquests anys mateix s’està demostrant que les cooperatives aguanten millor la crisi que les empreses mercantils.
Rebutjo, per tant, aquest projecte de llei de cooperatives. És cert que, des del primer avantprojecte, s’han anat introduint millores, però per mi són encara del tot insuficients.
Tot seguit els faig trenta propostes concretes per transformar aquest projecte, dolent, en allò que, al meu entendre, seria una bona llei de cooperatives:

PRIMER PAQUET DE PROPOSTES
Objectiu: revertir els retrocessos respecte a la llei de 2002, vigent
1. Per constituir una cooperativa cal un mínim de tres persones sòcies que realitzin l’activitat cooperativitzada, menys les cooperatives de consum, en què el mínim s’eleva a deu. Excepcionalment, s’admet començar una cooperativa de treball amb dues persones sòcies. Aquesta cooperativa disposarà de cinc anys per incorporar almenys una tercera persona sòcia; si no ho fa, s’haurà de transformar en una forma jurídica diferent.

2. Totes les cooperatives han d’aplicar el principi democràtic d’una persona sòcia, un vot. igual com a les cooperatives de segon grau, federacions i confederacions s’ha d’aplicar el mateix principi: una cooperativa o entitat, un vot.

3. El 60%, com a mínim, dels vots de l’Assemblea General ha de correspondre a les persones sòcies que realitzen l’activitat cooperativitzada, així com el 60%, com a mínim, dels excedents anuals, tal com estableix la llei vigent.

4. No limitem el dret a la informació dels socis, com fa l’art. 39 del projecte: qualsevol persona sòcia té dret a rebre del CR la informació sobre la cooperativa que consideri adient.

5. L’òrgan d’administració propi de la cooperativa és sempre el Consell Rector.

6. Totes les persones membres del Consell Rector han de ser sòcies de la cooperativa. Tanmateix, el Consell Rector pot decidir convidar altres persones a les seves reunions, siguin sòcies o no; aquestes persones hi tindran veu però no vot.

7. La facultat sancionadora ha de ser competència indelegable del Consell Rector, llevat que l’Assemblea determini en els Estatuts que el Consell Rector delegui la competència en el cas de les faltes lleus.

8. No incloguem la figura del soci temporal, que significaria crear socis de primera categoria i socis de segona, i significaria, a més, introduir la precarietat laboral també en els socis de les cooperatives,

9. La dotació del Fons de Reserva Obligatòria ha de ser d’un 30% dels excedents, com a mínim, tal com estipula la llei vigent. Aquest percentatge permet reforçar el patrimoni net de les cooperatives. Reduir-lo amenaçaria la seva solvència i, a més, dificultaria els esforços necessaris per aconseguir una fiscalitat millor per a les cooperatives.

10. La dotació del Fons d’Educació i Promoció Cooperativa ha de ser d’un 10% dels excedents, com a mínim, tal com estipula la llei vigent. Reduir-lo a un esquifit 5% impediria aconseguir els objectius del fons: finançar l’educació cooperativa, la intercooperació, el suport a causes socials i la promoció del cooperativisme i, a més, dificultaria els esforços necessaris per aconseguir una fiscalitat millor per a les cooperatives.

11. En cas de modificació o liquidació de la cooperativa, la totalitat dels fons col•lectius són irrepartibles, tal com estableix la llei vigent.

12. Quan una cooperativa es transformi en una altra persona jurídica, caldrà auditar el balanç de transformació per oferir les garanties necessàries, tant a les persones sòcies com a tercers.

EL QUE NO DIU EL PROJECTE I HAURIA DE DIR

SEGON PAQUET DE PROPOSTES
Objectiu: millorar la qualitat democràtica de les cooperatives; millorar la democràcia en tots els camps és una exigència general de la ciutadania i, a les cooperatives, de molts socis:

13. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de la cooperativa; per això pot debatre sobre qualsevol tema que consideri, així com decidir sobre qualsevol assumpte de la cooperativa, llevat sobre aquells que siguin competència d’un altre òrgan social. Així ho estableix, per exemple, la Llei de societats cooperatives d’Euskadi.

14. L’Assemblea General ha de tenir la competència de decidir, en assemblea ordinària o extraordinària, la destitució de la gerència o direcció de la cooperativa, si la majoria ho considera oportú.

15. Els membres del Consell Rector només poden romandre en el càrrec de manera ininterrompuda durant dos períodes consecutius, llevat que l’Assemblea estipuli una altra cosa en els Estatuts. és a dir, promoguem també la limitació de mandats en les empreses: es tracta d’una simple qüestió d’higiene democràtica!

16. El Consell Rector s’ha de reunir, com a mínim, un cop al trimestre, llevat que l’Assemblea determini una periodicitat més llarga en els Estatuts, que en qualsevol cas serà sempre inferior a un any.

17. Creem un nou òrgan social, la Comissió de Vigilància, que haurà de vetllar perquè el Consell Rector compleixi els acords i les orientacions de l’Assemblea General, tal com estableix la Llei de societats cooperatives d’Euskadi.

TERCER PAQUET DE PROPOSTES:
Objectiu: Enfortir els drets dels grups socialment més febles dins d’una cooperativa

18. Les persones assalariades que no puguin exercir l’opció de ser sòcies d’una cooperativa participaran en els resultats d’aquesta.

19. Les cooperatives garantiran la igualtat de tracte i d’oportunitats entre les dones i els homes que en formen part, i tendiran a representar els dos sexes de manera proporcional a la seva presència en els càrrecs de la cooperativa. Per a això, les cooperatives amb més de deu socis han d’elaborar, obligatòriament, un Pla d’Igualtat que ha de ser aprovat per l’Assemblea General. Es recomana que les cooperatives amb deu socis o menys també l’elaborin. Les clàusules socials en les licitacions de les administracions públiques valoraran positivament la seva existència.

QUART PAQUET DE PROPOSTES:
Objectiu: fomentar de debò el cooperativisme.
Recorden quants articles dedica aquest projecte a la promoció del cooperativisme, d’un total de 158? 2!

20. Introduïm les Societats Cooperatives d’Interès Col•lectiu, una figura cooperativa d’èxit a França: cooperatives que produeixen béns o serveis d’interès social i són gestionades per diversos grups d’interès: socis treballadors, voluntaris, administracions, entitats ciutadanes…

21. Introduïm les Cooperatives d’Activitats i Emprenedoria, una figura cooperativa també d’èxit a França i que ja ha estat inclosa a la llei de cooperatives d’Andalusia. Les CAE incuben i acceleren projectes empresarials, de manera que ens ajudarien a promoure amb més força l’emprenedoria cooperativa.

22. Introduïm un primer article o apartat que digui: La Generalitat presentarà al Parlament en el termini d’un any un pla per introduir la matèria i la pràctica del cooperativisme en tots els ensenyaments.

23. Introduïm un segon article o apartat que digui: La Generalitat presentarà al Parlament en el termini d’un any un pla per introduir continguts sobre cooperativisme en tots els mitjans de comunicació públics i, en un grau diferent, en aquells mitjans privats que subvenciona.

24. Introduïm un tercer article o apartat que digui: La Generalitat presentarà al Parlament en el termini d’un any un projecte de llei de clàusules socials obligatòries on aquestes valorin positivament en les licitacions i adjudicacions públiques el fet de ser cooperativa.

25. Introduïm un quart article o apartat que digui: La Generalitat presentarà al Parlament en el termini d’un any un projecte de llei per promoure la conversió en cooperatives de les empreses mercantils en crisi o en procés de tancament.

26. Introduïm un cinquè article o apartat que digui: La Generalitat promourà una xarxa de gestories, consultories i assessories que abasti totes les comarques del país i que estiguin capacitades per promoure, assessorar i acompanyar les cooperatives en la seva creació i consolidació, tal com el govern autonòmic de Múrcia i la federació de cooperatives d’aquesta regió han fet amb gran èxit.

27. Introduïm un sisè article o apartat que digui: Es considerarà el cooperativisme com a objecte d’atenció preferent per part de les administracions públiques (tal com estableix la Llei andalusa de cooperatives), i com a agent econòmic i social de ple dret perquè pugui participar en l’elaboració de les polítiques públiques d’ordre general i sectorial.

28. Fem que el Consell Superior de la Cooperació augmenti les seves competències i la seva autonomia respecte de l’Administració, seguint el model del Consell Superior de Cooperatives d’Euskadi. El nou Consell Superior ha de tenir com a missió garantir la promoció i difusió del cooperativisme i assessorar les administracions públiques catalanes en matèria cooperativa. Les seves funcions han de ser de promoció, difusió, arbitratge, consultiva i assessora, i de col•laboració amb les administracions. Ha d’estar integrat, majoritàriament, per representants de les entitats representatives del cooperativisme, i a més per representants de l’administració pública i per persones de prestigi reconegut en la matèria.

I per acabar, no desvirtuem el que és el cooperativisme tampoc en la seva definició i emmarquem-lo, a més, en el sector més ampli al qual pertany: l’economia social i solidària, és a dir, el conjunt de pràctiques econòmiques orientades a resoldre necessitats, no pas a lucrar-se, que s’organitzen de manera democràtica i que actuen amb compromís social. Per tant,

CINQUÈ I ÚLTIM PAQUET DE PROPOSTES

29. La llei ha d’adoptar la definició oficial de la societat cooperativa, en comptes de la fórmula reduccionista que fa de la cooperativa l’article 1 d’aquest projecte. I la definició oficial de la cooperativa és la de l’Aliança Cooperativa Internacional. Aquesta definició és fruit del consens del moviment cooperatiu d’arreu del món, i diu: “La cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han unit de forma voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.”

30. Introduïm en el projecte una referència que emmarqui el cooperativisme dintre l’àmbit més ampli de l’economia social i solidària. I aprofito per recordar que el Parlament va adoptar el compromís de fer una llei d’economia solidària.

Permetin-me que acabi amb una darrera reflexió. És obvia però em temo que necessària:
Qui vulgui crear una societat on predomini el capital en comptes de les persones, té un munt de figures jurídiques per fer-ho. Per tant, si us plau, jo els demano que no desvirtuïn el cooperativisme i ens deixin, a cada vegada més gent, emprendre de manera democràtica, col•lectiva, equitativa i compromesa socialment.
Gràcies!