Ja ho sabíem, però aquests dies els anomenats Papers de Panamà un cop més ens han refrescat la memòria: la majoria dels rics no paguen impostos, o ben pocs. Se n’escapen pressionant partits i governs perquè aprovin lleis tributàries farcides d’escletxes per on eludir el pagament (l’anomenada elusió fiscal), o ocultant els calés en algun paradís fiscal (l’anomenada evasió fiscal).
Mossack Fonseca es dedica a aquesta noble feina, però tan sols és una firma especialitzada a ocultar diners entre les moltes que operen a Panamà, el qual és tan sols un dels cinquanta paradisos fiscals que hi ha al món, uns paradisos que amaguen 7,6 bilions de dòlars, més que el PIB de Gran Bretanya i Alemanya juntes. Quan sentim parlar de paradisos fiscals no hem d’imaginar-nos tan sols exòtiques illes com les Caiman o les Verges Britàniques, sinó estats tan honorables com Nevada als EUA o Luxemburg a la UE, on el capital s’estableix perquè gairebé no tributa.
Solament una mobilització social forta i sostinguda, que provoqués el pànic entre rics i governs, donaria als segons la força necessària per disciplinar una mica els primers i fer-los ser un pèl menys cobdiciosos i pocavergonyes, individualment i a curt termini, a fi de garantir els interessos conjunts i a llarg termini de la classe social a què pertanyen, és dir, pel bé del (seu) sistema. Però, per desgràcia, sembla que només hi ha una Islàndia…
Tanmateix, a banda que hauríem d’estar sortint ja al carrer com els nostres veïns del nord, a més podríem pressionar a escala local per anar arraconant tanta delinqüència de guant blanc. Per què no encetar una campanya per declarar les nostres ciutats lliures de lladres fiscals? L’Ajuntament de la localitat en qüestió inclouria com a requisit perquè una empresa es pogués presentar a les licitacions en tots els processos de compra pública no tenir interessos ni filials en paradisos fiscals, ni òbviament haver estat condemnada, ella o els seus propietaris, per delicte fiscal. La hisenda municipal no treballaria tampoc amb bancs com, per exemple, els Sabadell, Santander i BBVA que, segons els Papers de Panamà, ajuden els seus clients a fundar empreses offshore per evadir impostos, i si tingués deutes amb aquests bancs els reestructuraria o, com a mínim, hi aplicaria una moratòria fins que no es depuressin responsabilitats civils i penals, i paguessin les multes milionàries pertinents.
La ciutadania també hi podria col·laborar i no engreixar encara més les fortunes dels il·lustres prohoms que després s’emporten els diners. Per exemple, podríem cancel·lar els comptes d’estalvi amb aquelles entitats i dipositar-los en la banca ètica i cooperativa. I aquest estiu que ve, ple de festes majors, d’oficials i d’alternatives, podríem desterrar d’una vegada de les barres de bar l’Estrella i passar-nos a les cerveses artesanes o a d’altres més ètiques que la Damm, tenint en compte que els propietaris de la cervesera, la família Carceller, apareixen també als Papers de Panamà (a més, el patriarca de la dinastia, Demetrio Carceller, va ajudar Primo de Rivera a fundar Falange, va ser ministre d’Indústria i Comerç del 1940 al 1945 i va forjar el seu imperi econòmic a l’ombra del franquisme).
Ni un duro més als qui ens roben!