Una economia emergent roda arreu del món i ho fa acompanyada d’adjectius com els de social i solidària. De moment, la capacitat de seducció de les seves iniciatives ha aconseguit naturalitzar un conjunt de termes nous que la defineixen: comerç just, banca ètica, consum responsable, compra pública responsable, moneda social i, naturalment, economia social i solidària.
En aquestes expressions, l’adjectiu sembla que vulgui reconduir el substantiu cap allò que no hauria hagut mai de deixar de ser: el comerç, just; la banca, ètica; el consum, responsable; la compra pública, responsable també; la moneda, social, i, naturalment, l’economia, social i solidària.
Són expressions que, d’una banda, situen les iniciatives d’economia social i solidària com el model desitjable cap al qual tota l’economia hauria de tendir i, de l’altra, emplacen i pressionen subtilment el comerç, el sistema financer, el consum, la compra pública o la moneda, en definitiva, l’economia capitalista sencera, per tal que siguin ètiques i serveixin la societat.
Perquè, què estem dient quan parlem d’“economia social”, sinó que hi ha una economia, la dominant, que no ho és, de social i, doncs, que no està al servei de la societat? Quina realitat evidenciem quan ens referim a banca ètica, sinó que hi ha una banca, l’habitual, que opera sota criteris no ètics, més encara que hi ha unes lleis, les que permeten a aquestes entitats funcionar, que no s’ajusten als principis ètics?
Les paraules tenen el seu poder i l‘acceptació social d’aquests termes ja constitueix una victòria de l’economia social i solidària. Significa que la majoria de la població l’està situant ja en el bàndol d’allò desitjable. Aquestes setmanes estic fent un munt de xerrades i de formacions sobre el sector i puc testimoniar com la rebuda és sempre molt positiva. De vegades començo la sessió demanant les assistents (la majoria són dones) que em diguin paraules que associen a “economia social i solidària” mentre jo les escric a la pissarra. I totes les que proposen tenen connotacions positives, que es poden resumir en això que de vegades anomenem “impacte social”, encara que n’hauríem de dir impacte social positiu, ja que qualsevol entitat o empresa impacta en la societat, la qüestió és si el balanç d’aquest impacte és positiu o negatiu. Doncs bé, “equitat”, “bé comú”, “sostenibilitat”, “solidaritat”, “participació”, “cooperació” i “comunitat” són els termes que la majoria associa a l’economia social i solidària.
En aquestes sessions parlem sobre el que és economia social i solidària i el que no és, i els dic que no per ser una cooperativa, posem per cas, s’és automàticament economia social i solidària, de la mateixa manera que no per ser una societat civil privada o una societat limitada, se’n queda exclòs. És cert que hi ha figures jurídiques que faciliten operar sota criteris d’economia social i solidària i d’altres que no, però en darrera instància ni el nom ni la forma jurídica no fa mai la cosa; la cosa es fa amb la pràctica de cada dia. Per això són tan importants el balanç social o el mapa Pam a Pam, perquè constitueixen eines obertes i inclusives que ajuden a identificar el sector, a més de visibilitzar-lo i millorar-lo.
Esperem que algun dia la força de l’economia social i solidària sigui tan gran que aconsegueixi canviar les normes del joc. Aleshores ja no ens caldran més els adjectius; la banca ètica serà la banca, la moneda social la moneda, la compra pública responsable la compra pública, i l’economia social i solidària esdevindrà simplement l’economia.