L’any 2012, un grup de persones van assumir la gestió del Gimnàs Sant Pau on treballaven des de feia vint-i-cinc anys per un euro, a més de tots els deutes que acumulaven els antics propietaris (50.000 euros). Ara la família Samaranch, la propietària de l’immoble, els vol fer fora.

Actualment, el gimnàs, situat al Raval de Barcelona (Ronda Sant Pau, 46), dóna feina a disset famílies. Però la família Samaranch, propietària del local i de la finca que l’envolta, els ha denunciat per impagament de lloguer (deuen prop de 20.000 euros). El proper dia 19 de novembre es farà el judici amb demanda de desallotjament, que té l’execució prevista per al pròxim 1 de gener.

Aquest petit gimnàs carrega molta història a l’esquena. Es va inaugurar el 1940 com a primers banys públics municipals on la gent es podia dutxar per una pesseta. Als anys seixanta, la gestió va passar a les Escoles Pies de Sant Antoni; als vuitanta, a la Federació Catalana de Natació, i el 1992 uns quants professors d’INEF de la Universitat de Barcelona van crear l’actual Gimnàs Sant Pau. Avui dia, és una cooperativa de treball sense ànim de lucre, i són les treballadores i els treballadors els qui el gestionen.

Els usuaris del Sant Pau consideren el gimnàs com un centre “social”, ja que, després que els treballadors n’assumissin la gestió fa una tasca impagable d’inclusió social. Ofereix tarifes especials per a persones en situació de vulnerabilitat, i en altres casos simplement de franc: més de quatre-cents nens i nenes en risc d’exclusió social, i altres tres-centes persones desfavorides, han passat de manera gratuïta pel gimnàs des del 2012. Té més de vuit-centes persones inscrites, de les quals més d’un 65% són migrants; ofereix tarifes especials per a persones en situació de vulnerabilitat; obre a les nits durant el Ramadà; disposa de vestuaris sense gènere, i és l’únic gimnàs del Raval on pots apuntar-te sense haver regularitzat els papers. A més, hi poden accedir adolescents a canvi d’un seguiment del seu expedient escolar.

Ara el futur de tot això penja d’un fil. La cooperativa voldria posar-se al dia del lloguer en quinze dies i continuar, però la propietat els vol fotre fora. Els ha ofert un any i mig de contracte –una mesura que, per als treballadores, tan sols seria “endarrerir el problema”– o pagar el deute i marxar.  Segons fonts del districte de Ciutat Vella, l’edifici tindria un preu de mercat de prop de quinze milions d’euros. Està situat en una zona privilegiada, a la frontera entre el Raval i Sant Antoni, i la venda de tota la finca es podria disparar més encara.

Des de fa uns dies les treballadores del Gimnàs, les usuàries, gent i entitats del barri s’han constituït en la plataforma Salvem el Sant Pau i han engegat una campanya perquè la família Samaranch accepti el pagament i la continuïtat del projecte. Tenen fins al dia 11 de novembre per aconseguir-ho.

El passat 4 de novembre vam tenir l’alegria de recuperar el cinema Zumzeig, ara en forma de cooperativa, el primer cinema cooperatiu de Barcelona. Ara toca no deixar perdre el primer gimnàs social i cooperatiu de la ciutat!

Com hi podem col·laborar:

– Participant en el coopfounding (coopfunding.net)

– Fent un ingrés directe al número de compte: 0049 4705 62 2116807289

– Signant el manifest: http://salvemelsantpau.com/