L’arbre de l’economia solidària segueix creixent

arbre_ESSDesprés d’uns mesos de no publicar cap comentari en aquest bloc perquè havia d’acabar d’escriure L’economia solidària en cent paraules, una mena de diccionari d’economia solidària que probablement apareixerà en els propers mesos publicat per l’editorial Icaria, juntament amb la XES, reprenc el bloc tractant, primer de tot, d’algunes coses que he après fent aquell llibre.

 

Per descriure l’abast de l’economia social i solidària acostumo a utilitzar la metàfora de l’arbre: un sotabosc, la trama social comunitària, que li proporciona els nutrients per créixer; un tronc basat en els valors d’igualtat, solidaritat, sostenibilitat i democràcia, i moltes branques, que corresponen a les fases del procés econòmic a les quals associo la seva versió en economia solidària.

Fins ara, l’arbre que dibuixava tenia set branques d’economia solidària: comuns, treball cooperatiu, comercialització justa, consum responsable, finances ètiques, distribució solidària i monedes comunitàries. Així el trobareu, per exemple, en el comentari “L’arbre de l’economia solidària”, que vaig publicar en aquest bloc ja fa gairebé quatre anys, el 3 de setembre de 2013.

Ara proposo afegir-hi una vuitena branca, la de recuperació dels residus, i rebatejar-ne algunes altres: la gestió dels comuns l’amplio amb les anomenades tecnologies convivencials, l’apropiació passo a anomenar-la apropiació i creació de recursos, la transformació la rebatejo com a producció i reproducció per integrar explícitament el treball domèstic i de cures, i la distribució solidària la denomino ara distribució equitativa, que em sembla més precisa. Repassem tot seguit cada branca.

En l’apropiació i creació de recursos, tenim els comuns i les tecnologies convivencials. Un comú és un bé de propietat col·lectiva i/o d’accés públic regit per unes normes decidides per les persones usuàries, les quals permeten que el recurs satisfaci amb eficàcia les necessitats, tant de les usuàries presents com de les futures. Els comuns es fonamenten en l’ús del recurs, que és compartit. Un comú no genera propietaris, sinó usuaris. Entre els comuns s’acostuma a distingir els que són naturals (boscos, zones de pesca, sistemes de reg, molins…), molt estesos en les societats precapitalistes, i els artificials, com el llenguatge, el coneixement o el programari lliure, que a més resulta ser una les tecnologia convivencial. Les tecnologies convivencials o apropiades són tecnologies que cobreixen les necessitats i aspiracions de la comunitat, que les controla, apliquen el principi de precaució, tenen un baix impacte ecològic i estan fetes amb dissenys senzills i descentralitzats.

En les activitats de transformació, o de producció i reproducció, trobem les pràctiques de treball emancipat. El treball emancipat és qualsevol activitat humana necessària per a la reproducció de la vida que és feta sense alienació, explotació ni dominació, i que s’insereix harmònicament dins el cicle vital i les aspiracions de cada persona. El treball emancipat és tant el contrari del treball assalariat, que opera en l’esfera dita productiva, com del treball domèstic i de les cures, tal com està avui instituït, que ho fa en l’esfera reproductiva. Podem considerar les experiències actuals de treball cooperatiu, de treball comunitari o de socialització i democratització del treball de cures com a prefiguracions en les societats d’avui d’allò que seria el treball emancipat en una societat postcapitalista.

En la comercialització, desenvolupem la comercialització justa. Es tracta d’una pràctica d’intercanvi basada en preus justos entre les parts productora, distribuïdora i consumidora, que permet unes condicions de vida dignes per a totes. Inclou tant les iniciatives de comerç just entre pagesos i artesans del Sud i consumidors del Nord, com entre agents d’un mateix país o àrea (Nord-Nord com les AMAP franceses, o Sud-Sud com la Red Latinoamericana de Consumo Comunitario).

En el consum, hem de parlar del consum responsable, que és la tria conscient de productes i serveis, els quals, alhora que atenen les necessitats i aspiracions legítimes de les persones consumidores, respecten les condicions laborals de les productores i el medi ambient. Atès que totes consumim, el consum responsable és cosa de totes, sigui una persona, una empresa, una entitat o una administració. El consum responsable trenca amb el model productivista i consumista basat en el desig de posseir el màxim nombre de bens i serveis, i s’expressa com a consum cooperatiu, com a consum ecològic, com a consum solidari, com a consum col·laboratiu i com a reducció del consum.

La recuperació és el conjunt d’activitats que eviten la conversió dels bens en deixalles o residus i, si de cas s’hi han convertit, que els permeten tornar a ser útils. Pot consistir en la recuperació de paper, ferralla, roba, joguines, electrodomèstics, menjar… Es tracta d’una activitat econòmica que genera llocs de treball fent una feina socialment útil que, a més, apunta cap a una altra economia, ecològica, basada en l’aprofitament i l’ús equilibrat dels recursos.

Les finances ètiques són pràctiques d’intermediació financera en què la rendibilitat social és, almenys, tan important com l’econòmica, i on la gestió és democràtica i transparent. Combaten l’alienació de la persona estalviadora, fan efectiu el dret al crèdit i promouen l’ús social dels estalvis i les inversions. Vénen a ser, doncs, el consum responsable dels productes financers.

La distribució de l’excedent és equitativa si es reparteix de manera democràtica i amb criteris d’equitat i de solidaritat. La podem observar en diferents escales i àmbits. En les entitats d’economia social i solidària, el ventall salarial és molt més tancat que les seves homòlogues capitalistes, i moltes dediquen una part de l’excedent a finançar activitats socials. Entre empreses, la distribució equitativa consisteix a crear fons de solidaritat interna com Mondragón. En l’Estat, a fer pressupostos participatius, en la mesura en què és una manera democràtica de determinar l’ús de l’excedent col·lectiu.

Les monedes comunitàries són sistemes d’intercanvi o de compravenda de productes i serveis entre persones i/o empreses, utilitzant una moneda diferent de l’oficial que és regulada per la comunitat. A vegades les anomenem també monedes socials, alternatives, complementàries, paral·leles, locals, lliures, ciutadanes… Entre les monedes comunitàries, podem distingir les monedes locals, és a dir, les utilitzades voluntàriament pels habitants d’una comunitat territorial, com per exemple, el SOL-violette a Tolosa de Llenguadoc, i les monedes socials, això és, les creades per una comunitat professional o ideològica, com per exemple, els sistemes LETS arreu del món, el wir entre les pimes suïsses, el sàrdex entre les empreses de Sardenya o l’eco dins la Xarxa Eco del Camp de Tarragona.

Una altra representació visual de l’economia solidària que també acostumo a fer servir és imaginar que la societat, i per tant l’economia, se sustenten sobre el planeta: de la Terra extraiem els recursos materials i a la Terra aboquem els residus. Mentre que la imatge de l’arbre representa molt bé el caràcter orgànic i socialment arrelat de l’economia solidària (un arbre no creix estirant-lo, sinó abonant-lo, regant-lo i donant-li llum), la representació del procés econòmic damunt la superfície de la Terra ens ajuda a entendre els límits de la biosfera que qualsevol economia, i la solidària també, ha de respectar, si no vol desaparèixer.

ESS-biosfera

Totes dues representacions il·luminen una altra característica crucial de l’economia solidària que altrament podria passar desapercebuda: estem davant la llavor d’una economia que, si aconseguís créixer i articular-se, conformaria un mode de producció alternatiu al patriarcal capitalista. Probablement l’economia d’una societat postcapitalista del segle XXI necessitarà combinar diverses formes econòmiques, però sens dubte l’economia social i solidària serà un dels seus components principals. D’això precisament començarem a parlar-ne la setmana que ve.

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.