Semblaria que últimament els grans inversors i els economistes neoliberals han d’estar preocupats per la proliferació de models econòmics que els qüestionen; que si economia circular, economia verda, economia blava, economia regenerativa, economia sagrada, economia col·laborativa, economia del bé comú, economia d’impacte, economia lliure i oberta, economia P2P i del procomú, economia feminista, economia digital, economia cooperativa, economia social, economia solidària, economia comunitària, emprenedoria social, economies directes, el decreixement… Però jo crec que, als rics i els qui els serveixen, tanta “nova economia” més aviat els fa venir son i encara dormen millor a les nits.
La multiplicació en aquests darrers anys de propostes alternatives a l’economia capitalista, les anomenades noves o altres economies, no ens revela tan sols que el capitalisme pateix una crisi de legitimació, sinó també la immaduresa del camp contrari, és a dir, de les forces que lluiten per superar el capitalisme heteropatriarcal i productivista.
Darrere d’algunes suposades economies alternatives s’amaguen interessos de patums i de capelletes; darrere d’altres, els de consultores, institucions europees o, directament, de multinacionals. Algunes “noves economies” no plantegen cap model econòmic diferent per més que presumeixin de fer-ho, sinó que es limiten a proposar nous sistemes d’indicadors, valuosos, sí, però només això. D’altres amb prou feines són lleus variants d’alguna “nova economia” anterior, i encara n’hi ha que apunten cap a noves tendències de l’economia… capitalista!, sempre reinventant-se a si mateixa.
L’acolliment acrític de tota idea o pràctica que s’autoproclami “nova economia”, o elevar-les a la categoria de model econòmic, banalitza les idees i les pràctiques autènticament transformadores i difumina la necessitat i la possibilitat de bastir una veritable alternativa global al capitalisme. Ve a ser com obrir un nou mercat, els de les “noves economies”, on cada una competeix amb les altres, igual que els detergents, per demostrar que ella és la que renta més blanc les bugades brutes del sistema. Si acceptem oferir tot un prestatge de “noves economies” a la societat perquè triï, remeni i compri és que, sense adonar-nos-en, seguim engabiats dintre el supermercat del capitalisme.
Estic afirmant, llavors, que totes les “altres economies” són fum? No, tampoc. L’economia feminista esbossa efectivament un nou paradigma econòmic, igual com l’economia ecològica o l’economia social i solidària. Les dues primeres ho fan, sobretot, des de la crítica teòrica a l’economia dominant; l’economia social i solidària ho fa sobretot des de la crítica pràctica. Totes tres beuen d’altres economies crítiques anteriors, les categories marxistes i els principis anarquistes i humanistes. I totes tres aixopluguen variants i corrents interns. A l’economia ecològica, fonamentada en les teories de l’economista Nicholas Georgescu-Roegen, li han sorgit altres variants: les iniciatives de transició, el decreixentisme, o derivacions de la permacultura com l’economia circular i altres. L’economia social i solidària, per la seva banda, recull també corrents diversos: el moviment cooperatiu, l’economia social orientada a la inserció, les experiències d’economia comunitària, l’emprenedoria social, els comuns, l’economia col·laborativa del procomú, etc. Per últim, l’economia feminista aixopluga tres corrents, segons ens explica Amaia Pérez Orozco, l’economia del gènere, l’economia feminista integradora i l’economia feminista de ruptura.
De vegades, fins i tot, parlem d’economies feministes, comunitàries o solidàries, així, en plural. Un error, en la meva opinió, perquè pluralitzant-les estem suggerint que hi ha més coses entre elles que les separen que no pas que les uneixen, i trobo que no és veritat.
Potser ja va sent hora que ens deixem, cadascú, de regar només el seu hortet i de tenir-lo tancat amb un filat. Com afirmava també Amaia Pérez Orozco, “necessitem una confluència de mirades crítiques davant la crisi civilitzatòria.” Necessitem treballar per anar integrant les aportacions de les economies feminista, ecològica i social i solidària per construir una alternativa, tant discursiva com pràctica, a l’economia capitalista. La podríem denominar provisionalment economia feminista, ecologista, social i solidària (EFESS). L’EFESS seria el resultat, doncs, del procés de convergència entre les economies feminista, ecològica, i social i solidària, cada una amb les seves variants i corrents. Construir una EFESS seria una aposta per sumar en comptes de seguir disgregant