Les innovacions més importants no són tecnològiques sinó socials, i els qui les fan no són individus aïllats, sinó homes i dones crítics i inquiets que, estant junts, imaginen, posen en pràctica i poleixen noves respostes a una realitat que no els agrada.

Als nostres barris i pobles sorgeixen, dia sí l’altre també, noves iniciatives que busquen resoldre de manera col·lectiva i autogestionada les necessitats que el capitalisme ens nega: l’alimentació, un sostre digne, una renda decent, l’educació lliure de les nostres criatures, espais de relació, oci i cultura no mercantilitzats, etc.