La cooperativa Festival Esperanzah!, del Prat de Llobregat, és un referent del cooperativisme cultural transformador.

L’any 2015, quan començàvem a sortir de la recessió del 2008, la cooperativa L’Apòstrof vam escriure per a la revista Nexe, de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, “10 raons per fer-se cooperativista de treball”, un article en què, a manera de decàleg, intentàvem explicar a les persones aturades o que volien canviar de feina els avantatges de crear una cooperativa de treball o de mirar d’entrar en una de ja constituïda.

Avui, cinc anys més tard, quan aquesta locomotora desbocada que és el capitalisme ens torna a endinsar en un altre túnel, pot ser útil de recordar-los, i d’afegir, a més, altres tantes raons per donar-suport a les cooperatives, com a ciutadania i com a poders públics, comprant-hi, finançant-les, recomanant-les, escoltant-les, etc. Convertim aquesta nova crisi en una oportunitat per al cooperativisme i l’economia social i solidària. Una manera molt concreta aquests dies de fer-ho és col·laborar amb la campanya de microfinançament, Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària, impulsada per diverses entitats cooperatives i de l’economia social i solidària, així com per Goteo, per ajudar econòmicament 26 projectes d’esperit cooperatiu que aporten solucions directes a l’actual emegtència sanitària.

Les deu raons que aleshores donàvem per fer-se cooperativista de treball eren:

1. Treballes per a tu i els teus companys
2. Vosaltres gestioneu l’empresa
3. Guanyes un lloc de treball més estable
4. Vosaltres us autoreguleu la feina
5. Les administracions concedeixen avantatges a les cooperatives
6. Teniu un entorn cooperatiu que us donarà suport
7. Treballar en una cooperativa t’ajuda a créixer com a persona
8. Formes part d’un tipus d’empresa cada dia més estès i reconegut
9. Pots ser cooperativista també fora de la feina, participant en cooperatives de consum, de crèdit, d’ensenyament, etc.
10. Treballant en una cooperativa pots deixar el món una mica millor de com l’has trobat

Trobareu el desenvolupament de cada avantatge a l’article del Nexe

Ara podríem complementar aquestes deu raons per fer-se cooperativista de treball amb deu raons més per les quals, siguis ciutadana o administració, val la pena que donis suport a les cooperatives, de treball o de qualsevol altre classe.

1. Les cooperatives ofereixen productes i serveis socialment útils

Naturalment sempre hi ha excepcions, com en tot, però la gran majoria de cooperatives ofereixen productes i serveis que resolen les necessitats més importants que tenim les persones, i els productes que les cooperatives fabriquen i els serveis que presten estan fets de manera ètica i sostenible: aliments agroecològics, tecnologia lliure, cultura crítica, mobilitat sostenible, serveis d’atenció a les persones, assegurances ètiques, comunicació participativa, habitatge cooperatiu, energies renovables, comerç just, roba sostenible, finançament ètic…

2. Les cooperatives creen llocs de treball dignes

Les condicions laborals en una cooperativa de treball acostumen a ser millors que en les empreses de capital del mateix sector d’activitat. Més estabilitat, un salari una mica més alt, més mesures de conciliació, més participació… I s’entén per què: les cooperatives s’estalvien els beneficis que s’enduria l’amo o els accionistes de les empreses de capital, i s’estalvien també els elevats sous d’un nombrós staff de directius.

El fet que, en general, gaudeixin de millors condicions laborals en conjunt no treu que, en moltes cooperatives, calgui encara apujar sous i abaixar jornades. Sent empreses populars, la majoria de projectes cooperatius comencen amb poc capital; aquesta mancança, les sòcies l’han de compensar durant un temps aportant més treball.

A més, com que les cooperatives no tenen força per modelar els mercats, les condicions laborals materials que dispensen no podran estar mai molt per sobre de la resta d’empreses, ja que, si hi estiguessin, aviat plegarien perquè no podrien competir. La via per millorar les condicions laborals, també a les cooperatives, és la mobilització general de la classe treballadora que obligui els governs a augmentar el salari mínim i reduir la jornada, i als empresaris, a pagar millor. Aquesta responsabilitat afecta també l’administració quan fa d’empresària i, per exemple, obre licitacions per a serveis d’atenció a les persones amb unes condicions econòmiques tan a la baixa que aboca les empreses del sector a practicar la precarietat laboral.

3. Les cooperatives són empreses resilients

Les cooperatives són més resilients a les crisis que les empreses de capital. Ho reconeix la mateixa Unió Europea, per exemple, la resolució A7-0222/2013 del Parlament europeu sobre la contribució de les cooperatives a la crisi: “Moltes cooperatives han demostrat ser, fins i tot, més resistents que moltes empreses convencionals en temps de crisi, tant si atenem als índexs d’ocupació com als tancaments d’activitats […], tot i la crisi, s’han creat cooperatives en sectors nous i innovadors i hi ha proves convincents de la seva solidesa, especialment pel que fa a les cooperatives bancàries i a les cooperatives industrials i de serveis (cooperatives de treball, socials i constituïdes per pime)”.

Les causes d’aquesta perdurabilitat més gran de les cooperatives són la seva capacitat d’adaptar les condicions laborals als canvis en l’entorn, la superior implicació dels seus membres —no treballes igual si l’empresa és teva que si ets una assalariada—, i un llindar de viabilitat inferior a l’empresa de capital: un empresari tanca l’empresa quan no guanya (prou) diners; una cooperativa plega quan les sòcies porten mesos sense cobrar i ja no poden aguantar més.

4. Les cooperatives fan ciutadania activa

La iniciativa, el lideratge col·lectiu, la gestió compartida, els processos democràtics de decisió, la resolució de conflictes, la pràctica de la solidaritat, la preocupació per la comunitat, la valoració d’allò col·lectiu; és a dir, el conjunt de competències i valors que les cooperativistes han d’aprendre i practicar per tirar endavant la seva entitat fa que aquestes persones es tornin més compromeses socialment. Hi ha estudis que confirmen la correlació existent entre treballar en una cooperativa i ser una persona més activa a la societat. Aquesta és la funció pedagògica del cooperativisme; les cooperatives són una escola de ciutadania activa.

5. Les cooperatives estan arrelades al territori

Molts projectes cooperatius neixen per resoldre necessitats d’una comunitat determinada, sota l’impuls de persones de la mateixa comunitat. Aquestes persones mobilitzen els recursos locals i sovint donaran feina a d’altres veïns del mateix territori. D’altra banda, les cooperatives no són franquícies ni sucursals, de manera que els guanys que tinguin tendiran a circular dintre la mateixa localitat, via proveïdors locals i via reinversió. Les cooperatives tampoc no es poden deslocalitzar; a les sòcies no se’ls acudirà pas marxar a un altre lloc buscant salaris més baixos, quan la majoria d’aquests salaris serien els seus!

6. Les cooperatives són més sostenibles

A part del fet que moltes cooperativistes tenen una mínima consciència ecològica, hi ha característiques estructurals de la cooperativa que la fan més sostenible que l’empresa de capital. Una és que el seu arrelament a la comunitat de que parlàvem en el punt anterior les porta a evitar les externalitats negatives, com ara l’abocament de residus o la pol·lució. L’altra característica estructural és la seva menor propensió a créixer, més enllà d’assolir una dimensió òptima que els permeti sobreviure en el mercat on es troben. En ser empreses democràtiques, en les decisions d’una cooperativa intervenen moltes racionalitats. Per una sòcia que vulgui invertir sempre els excedents a créixer, n’hi haurà una altra que s’estimarà més dedicar-los a reduir-se la jornada i encara una tercera que voldrà enviar-los a una causa social, i caldrà que totes tres s’entenguin, de manera que l’acord que en resulti serà fruit d’una racionalitat molt més complexa que la purament instrumental o econòmica, que és la pròpia de les empreses de capital, sempre àvides de reinvertir els beneficis per obtenir-ne encara més.

7. Les cooperatives són empreses democràtiques

Una de les proves més clares que no estem en una autèntica democràcia és que allò que determina en bona part com vivim, és a dir, l’economia, no és democràtica. Les principals decisions econòmiques que ens afecten les prenen els propietaris de les grans corporacions i bancs, que alhora dicten, com senyors feudals, el que han de fer i no fer “els recursos humans” que treballen per a ells. Les cooperatives, com a empreses democràtiques propietat de les treballadores i/o de les consumidores o usuàries, són una de les poques excepcions a aquest panorama. Només per aquest fet, una societat o una administració que cregui en els valors democràtics ha de prioritzar sempre les cooperatives per damunt de les empreses de capital.

8. Les cooperatives són empreses més igualitàries

A les cooperatives, les diferències salarials són molt menors que a les empreses mercantils. Al darrer informe del Mercat Social Català de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), corresponent a les dades de les cooperatives de treball que van fer el balanç social l’any 2019, la ràtio entre el sou més alt i el sou més baix era d’1,57. És habitual, fins i tot, que en una cooperativa tothom guanyi el mateix salari per una mateixa jornada.

Pel que fa a l’equitat de gènere, queda camí per córrer, però les cooperatives també estan millor que les empreses mercantils. D’acord amb les dades de l’informe anterior, la majoria de les persones que treballen en empreses de l’economia social i solidària que han omplert el balanç social de la XES són dones (un 64%), però en canvi la presencia femenina en els espais de poder d’aquestes entitats encara no és proporcional: arriba tan sols al 50%. Si ara ens basem en l’informe de COCETA (Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado), referit a les cooperatives de treball de tot l’Estat espanyol, la dona representa el 54% de les plantilles de les cooperatives de treball i ocupa el 54% dels llocs de responsabilitat i direcció, un percentatge que disminueix si ens cenyim tan sols als llocs de direcció, que és del 32,50%. D’altra banda, resulta esperançador que, segons el mateix estudi, gairebé el 51% de les cooperatives tenen plans d’igualtat, malgrat no ser obligatoris per a la majoria, a causa de la seva reduïda dimensió.

9. Les cooperatives ens ajuden a aconseguir els objectius de l’Agenda 2030

Tal com diu l’informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), Les cooperatives i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, “les cooperatives estan ben situades per contribuir al triple balanç d’objectius econòmics, socials i ambientals del desenvolupament sostenible i a l’agenda de governança, entre altres motius perquè són empreses dedicades a aconseguir el progrés econòmic dels seus socis, alhora que atenen els seus interessos socioculturals i protegeixen el medi ambient. Ofereixen un model alternatiu d’empresa social i les seves contribucions al desenvolupament sostenible van molt més enllà de la creació d’ocupació”.

Les cooperatives contribueixen a aconseguir la majoria dels disset objectius de què consta l’Agenda 2030: la fi de la pobresa i la fam al món, la igualtat de gènere, el treball digne, la producció i el consum responsables…

10. Les cooperatives permeten imaginar un altre món possible

L’he escrit en últim lloc, però podria encapçalar perfectament aquest decàleg. Perquè, com diu el filòsof Emili Lledó, sense esperança no hi ha vida, i les cooperatives ens demostren que no existeix cap motiu “tècnic” que impedeixi fer una empresa, una economia i una societat més justa, igualitària, solidària i sostenible que l’actual. Cal, això sí, que siguem majoria i que ens hi posem. Les cooperatives mostren el camí.